L’obsolescència programada està tan de moda que ja ens hem acostumat al model de consum de “et surt més a compte comprar-te’n un de nou que arreglar el vell”. És molt comú comprar un dispositiu electrònic i veure que en dos anys no només està antiquat, si no que ja comença a fallar. Una situació de la que per fi sembla que els reguladors, volen fer-se càrrec.
La obsolescència programada té moltes cares. No es tracta només de peces que es desgastin o es trenquin. Ni tampoc de bateries amb una vida una mica més curta del que podria ser. Parlem també d’obsolescència programada quan un dispositiu capaç de tenir certes funcionalitats queda fora de qualsevol possible actualització.
Aquesta pràctica, a més de suposar en certa manera un frau al consumidor, cosa que fa minvar la confiança, és també molt poc sostenible. Per aquesta raó la Comissió Europea ha decidit que cal començar a regular aquesta situació. L’objectiu en aquest moment és dissuadir als fabricants de crear productes de curta duració i impulsar les opcions de reparació. De moment es tracta d’una sèrie de recomanacions.
Mesures contra la obsolescència programada
- Ampliar el temps de garantia.
- Incentius fiscals per a dispositius perdurables, de qualitat i fàcilment reparables.
- Promoció de la venda de segona mà.
- Peces de reparació disponibles i a un preu adequat.
A més s’ha demanat la creació d’una etiqueta europea voluntària que inclogui la duració, el disseny ecològic, la capacitat de modulació i la possibilitat de reparació del producte.
